25è aniversari. Els nostres convidats: REUS

I aquí tenim la darrera parella convidada a l'aniversari de l'Odó i l'Emma, però no per això, menys importants que les anteriors! 

De la província de Tarragona, i més concretament de la comarca del Baix Camp, ens arriba una parella realment especial, per la seva fesonomia i per la seva història. Es tracta dels Gegants Indis de Reus, amb més de 200 anys d'història.

Sigueu benvinguts a la Roca del Vallès!



Una mica d'història...
La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620. El dia de Sant Sebastià participaren, juntament amb altres balls i entremesos, al seguici que acompanyà el Consell municipal a ofici a Sant Pere. Una anotació del 1621 –que es repeteix en anys successius– al Protocol de Pòlisses i Albarans de Claveria de 1601-1644 assenyala el pagament dels seus balladors i dels músics a càrrec del municipi; un detall significatiu que indica que des del primer moment aquestes figures dansaven –«torrabadell, ballar jagans» (1622)– i comptaven amb músics propis –«Bonet, sonar gegans» (1627)–. Des d'aleshores, aquests entremesos reusencs han sortit de forma més o menys regular per Corpus i Sant Pere, a més d'altres diades com Sant Sebastià –que perdé el seu caire de festa major d'hivern a mitjan segle XVIII– o, sobretot, en solemnitats cíviques i religioses, com les dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia.

També anava a càrrec del municipi el manteniment de les figures, realitzada amb major o menor cura segons els períodes. En alguns moments, al segle XVIII la documentació constata l'atenció de què gaudien els gegants. En moltes ocasions hi trobem les despeses per reformes en el vestuari o pentinat, i també hi consta el gran nombre de restauracions que se'ls féu, necessàries en unes peces que sortien sovint al carrer. Podem esmentar, per exemple, la del 1725, amb motiu de les festes organitzades pel tractat de pau entre Felip de Borbó i Carles d'Àustria, en què es feren nous gegants aprofitant les testes dels vells, a més d'una mulassa i de restaurar l'àliga –que el 1721 els botiflers llençaren des de la teulada de la casa de la vila–, a càrrec de l'escultor Esteve Vila, els pintors Jaume Ferré i Josep Cabré, el perruquer Antoni Pujol i el fuster Antoni Papiol. 

Els Vitxets, els Moros i els Indis (1805?)

Al principi del segle XIX trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis, tot i que hi ha diverses versions sobre la data en què s'estrenaren. En general s'accepta que fou per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus i Salou, celebrades del 23 al 26 de novembre de 1805, malgrat que el document conservat d'aquesta celebració no els esmenta. Tanmateix, els autors que afirmen que s'inauguraren en aquest esdeveniment no coincideixen en l'any: Güell i Mercader situa les festes el 1802; Pere Llord (Eduard Toda), el 1803; Pere Cavallé, el 1805; Pere Gras, el maig de 1806 i Andreu de Bofarull, més genèric, a principis del segle XIX. Per acabar-ho d'adobar, l'1 de juny de 1902, La Renaixença publica: «Enguany compleix una centúria que foren estrenats les 3 parelles de gegants».

La manca de referències fa possible la hipòtesi que els gegants Vitxets, Moros i Indis fossin anteriors al 1805. Segons diverses opinions crítiques, és poc probable que l'artista que féu les mans –de gran qualitat escultòrica– modelés també els caps –d'una qualitat no tan notable. Ens reafirma aquesta hipòtesi un full de despeses del 12 d'agost del 1798 on s'especifica que en una sortida extraordinària dels gegants hi participaren onze portadors: sis per als gegants i cinc per a la Mulassa. Si tenim en compte que, en aquella època, el més usual era que hi hagués un portador per gegant, podríem suposar que aleshores ja eren sis les figures que sortien juntament amb la Mulassa.

També es desconeix la identitat de qui els construí. En tot cas, responen a una visió del món pròpia de l'època. Ho mostra l'aparença dels Indis, molt semblant a altres representacions iconogràfiques dels nadius americans en aquell moment o, per exemple, a les pintures de Pere Pau Muntanya realitzades el 1788 al Palau Bofarull, on el comerç de la ciutat és il·lustrat en icones que reflecteixen les quatre parts del món per la dedicació del senyor del palau, Josep de Bofarull i Gavaldà, comerciant a l'engròs d'aiguardent, vi, oli i grans.

Pel que sembla, la comparsa gegantera reusenca havia de representar les quatre parts del món; però només se'n feren tres: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica); mancaren per fer les figures d'Àfrica.

El 1833, el gremi d'adroguers intentà la creació de la parella africana, però en desistí quan, encarregats ja dos gegants de raça etíop a un escultor de Barcelona, se'ls acudí que podrien servir de befa contra els liberals, ja que aquests eren motejats com a «negres» pels absolutistes.

El vestuari i estructura dels gegants era similar a l'actual, excepte el Vitxet, la carcassa del qual arribava fins a sota de la cintura i mostrava els pantalons del portador. Segons Andreu de Bofarull, aquesta figura conservà la indumentària esmentada fins a mitjan segle XIX, quan «se le disfrazó suprimiéndole los pantalones y cubriéndolo con un traje que nada significa».

La consciència sobre el valor dels gegants originals es manifestà el juny de 1995 amb l'aparició de les primeres notícies sobre la necessitat de rèpliques de les figures centenàries, però no fou fins a finals del 2004, gràcies a l'aportació de l'empresa reusenca Fontboté SL, Raspalls Tècnics –que el 2005 celebrava el 75è aniversari–, quan s'inicià la creació de les còpies dels Vitxets, Moros i Indis a càrrec de Ramon Ferran, Ramon Guillemat, Josep M. Casas, Carles Tubella i la Perruqueria Louis, juntament a altres col·laboradors. A partir del 26 de juny de 2005, data en què s'estrenaren les rèpliques, aquests gegants són els que participen actualment als actes de la Festa Major.


Font info: www.festesreus.cat/ca/gegants.html