Aquest passat mes de maig ens ha donat l'oportunitat de tornar a gaudir, de tornar a dansar, de tornar a viatjar, de fer noves amistats, i retrobar-ne de velles. Les dues visites realitzades no han sigut dues visites sense més, han significat el retorn als carrers i places després de dos anys de parada. I ho hem gaudit. Però tanmateix també ho hem patit.
La pandèmia ha sigut un terratrèmol per a les nostres vides, i ens ha afectat a nivell personal, familiar, laboral, social. Les associacions culturals hem intentat resistir aquest sotrac i ara sembla que veiem de nou la llum. Algunes però no se n'han sortit. I les que encara seguim dempeus, ho fem amb unes seqüeles que costaran superar: esgotament (sobretot mental), dispersió, fins i tot desconnexió, de les persones que formen les entitats, nous hàbits adquirits, noves preocupacions, nous objectius... I el teixit associatiu estem intentant refer-nos malgrat tots aquests handicaps.
Com dèiem, maig ens ha donat l'oportunitat de tornar-hi però, com també apuntàvem, ho hem patit.
Les figures no dansen soles. Cal que uns peus les facin alçar, ballar, giravoltar... i cada cop som menys peus. Cada cop som menys faixes i menys esquenes per suportar el pes de la cultura popular. I no és exclusiu de la nostra entitat. Malauradament, la cultura popular està tocada a molts nivells i en molts àmbits.
Ara plasmarem una evidència: el teixit associatiu el formen les persones. Si no hi ha persones, no hi ha cultura. I amb aquestes línies volem fer un toc d'alerta i al mateix temps un crit d'auxili.
Ens falten espatlles. Gaudim de fer ballar les nostres figures, i ens agrada fer gaudir a les families que ens veniu a veure cada cop que sortim al carrer, però precisament perquè volem gaudir, hem d'aconseguir ser més espatlles. Perquè quan fas ballar una figura cansat, no ho gaudeixes. L'Emma, l'Odó i en Jofre necessiten peus.
Aquest proper 18 de juny celebrem (i recuperem) la mostra d'entitats al nostre poble. És una oportunitat excel·lent per poder conèixer-nos, passar una bona estona, explicar-vos qui som, què fem, d'on venim i cap on ens agradaria anar. Et rebrem amb els braços ben oberts a la nostra carpa, et donarem l'oportunitat de posar-te sota les faldilles i sentir què és això de ser els peus d'un gegant. I tenim la certesa que t'agradarà. Però si amb tot, no aconseguim engrescar-te per formar part de la nostra gegant família, visita les altres carpes, tenim unes entitats fantàstiques que també et necessiten.
Sortim d'aquest atzucac, ajuda'ns a enfortir les nostres entitats, portem amb orgull el fet de formar part del teixit associatiu roquerol!
T'esperem el proper 18 de juny al matí, al parc de la bassa del molí. Fem xarxa, fem poble!
Una abraçada gegantina!
