dimarts, 22 de novembre de 2022

12ª Història de Gegants: l'Arboç

Canalla i quitxalla!  Que això ja ho tenim aquí!
Aquest cap de setmana tornarem a dansar pels carrers del nostre poble, i ho farem acompanyats d'uns convidats d'excepció: en Chabran i la Llúcia, gegants de l'Arboç!

No us perdeu cap detall, ens veiem diumenge a les 11.30h a la plaça de l'església!

Com sempre, un sincer agraïment a totes les persones i comerços del poble que ens fan costat i amb la seva ajuda fan possible que fem festa!

Una abraçada gegantina! 



dijous, 3 de novembre de 2022

12ª Història de gegants: l'Arboç

S'acosta la Festa Major d'hivern, la festa patronal de Sant Sadurní o altrament coneguda i recuperada com Festa de la Col, i amb ella arriba una nova edició de la Història de Gegants, on cada any rebem a la nostra Vila solemnes figures arribades d'arreu, en un acte petit, familiar, però amb la voluntat de poder oferir una jornada de cultura popular de qualitat on puguem gaudir de la companyia i les danses de figures excepcionals. En aquest cas, tindrem l'honor i plaer de rebre i gaudir de la companyia dels gegants de l'Arboç (Baix Penedès).

Guardeu-vos la data!
DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE
11.30h davant l'Esglèsia de Sant Sadurní


Us deixem unes pinzellades de la seva llarga història i us n'adonareu que no són uns convidats qualsevol.

L'activitat gegantera a l'Arboç es remunta a temps immemorials, tant és així, que la primera referència de gegants a l'Arboç es troba al 23 de gener de 1770

Els gegants vells de l'Arboç (1827)

La geganta no simbolitza cap personatge en concret, mentre que el gegant rep el nom d'un general francès que comandava les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès l'any 1808. Aquest general es va caracteritzar per la seva crueltat cap a la vila de l'Arboç, a la qual va sotmetre a tota mena de vexacions: saqueigs, incendis, violacions, etc. La població de l'Arboç, profundament ressentida amb aquest personatge, va tenir la idea de fer un gegant en senyal d'escarni per fer-lo ballar al seu caprici. L'any 1902 van participar en el concurs de gegants de Barcelona, i al llarg del segle XX també van prendre part en diverses concentracions de gegants arreu de Catalunya.
Aquests gegants estan catalogats com a peces de Patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya. L'any 1995 el Centre de Restauració de Béns Mobles i el constructor Jordi Grau Martí del Taller El Drac Petit de Terrassa van assumir oficialment la seva restauració, essent les primeres peces de cultura popular tractades de la mateixa manera que un retaule ja que el cap del gegant és de fusta policromada de gran valor artístic.


L'any 2009, coincidint amb la declaració de la Festa Major de l'Arboç com a festa patrimonial d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, van rebre la distinció d'elements festius patrimonials d'interès nacional
.

Els gegants nous de l'Arboç (1984)

A principis de 1984 l'Ajuntament de l'Arboç va decidir construir unes rèpliques dels gegants vells a causa del mal estat de conservació que presentaven, el seu pes excessiu i la dificultat de trobar gent per portar-los. D'aquesta manera, es van fer uns gegants que fossin desmuntables per transportar-los, amb unes estructures internes menys voluminoses la qual cosa va permetre alleugerir 20 kg de pes de cada figura respecte dels vells. Aquesta parella és la que avui dia actua dins i fora de la població.

L'any 2009 es va presentar el ball dels gegants de l'Arboç, coreografiat per l'arbocenc Ramon Vallverdú i amb música del reusenc Jaume Aguza. Amb aquest ball el 2016 la Colla de Gegants i Nans de l'Arboç va guanyar el primer premi de la primera edició del concurs de balls de gegants de Catalunya organitzat per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

[Informació extreta de la pàgina dels gegants de l'Arboç a Viquipèdia]

Sigueu molt benvinguts a la Roca, amics de l'Arboç!



dimecres, 28 de setembre de 2022

Perfil: Ramon Redorta (VOTV 20/09/2022)

Com sabeu, els gegants no dansen per sí sols. Necessiten de l'acompanyament musical per poder giravoltar i passejar pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats.


Els gegants de la Roca no en són una excepció. I els geganters de la Roca tenim la fortuna de poder dansar al so de diversos músics, grans músics, que ens acompanyen cada vegada que sortim al carrer.
Un d'aquests músics és el nostre flabiolaire de capçalera, en Ramon Redorta.


En Ramon és músic, actualment exercint de mestre a una de les escoles del nostre municipi, l'Escola Pilar Mestres, i toca entre d'altres, el flabiol i el bombo tradicional, instruments amb els quals acompanya els nostres gegants i els fa dansar.

Fa uns dies li van fer una entrevista a la televisió comarcal (VOTV), i la volem compartir amb vosaltres. Esperem que us agradi!

Gràcies Ramon per ser com ets i acompanyar-nos arreu! Per molts anys!


Veieu l'entrevista AQUÍ