Llegenda dels Gegants de la Roca del Vallès
Quan no havia de fer la guerra feia de pagès, i disfrutava al capvespre veient des de dalt del castell tots els boscos dels seus grans dominis i els conreus que ell mateix regava amb una gran galleda, que omplia de les aigües del Mogent, que en aquella època baixaven tan netes que se'n podia beure si es tenia set.
Però de tant en tant, el Gegant de la Roca es posava trist perquè en tota la rodalia no hi havia cap Geganta que li pogués fer parella. Prou cercava pels pobles veïns i ho preguntava a tothom, però res de res. Es veu que les Gegantes solteres escassejaven i no en trobava mai una.
Fins que un dia un pelegrí que baixava de Montserrat li va parlar del vell Gegant de Cardona, que tenia una filla fadrina molt gran i molt bonica.
El Gegant de la Roca va agafar el gaiato que solia acompanyar-lo en les seves caminades i se'n va anar cap a Cardona. De lluny estant, només va veure el castell encimbellat sobre el riu Cardener i va quedar astorat, perquè castell i riu eren molt més grans que els de la Roca.
Es presentà al castell i conegué la noia, que era tan formosa que en va quedar enamorat i va demanar permís al seu pare per casar-s'hi. Però el vell Gegant de Cardona, que era molt desconfiat, li va posar una condició:
"Et passaràs mil anys aquí amb nosaltres i si demostres que ets valent, treballador, i que te l'estimes de debó, te la donaré com a muller i podràs tornar a la Roca".
Tot això que us explico només és una llegenda, i si voleu que us ho digui de veritat, no se pas d'on l'he tret o si l'he somniada, però tots els pobles i tots els castells tenen les seves llegendes, i la Roca, el seu castell i els seus Gegants també tenen la seva.
La Roca del Vallès, a 9 de setembre de 1989.
___________________________________________________
Llegenda d'en Jofre, gegantó de la Roca
Els Gegants de la Roca, l'Emma i l'Odó, al cap de pocs anys de casats, varen tenir un fill. Aquest noi era un bon nano, una mica entremaliat, això sí, però en el fons era un bon nano. Sempre reia.
El que passa és que els altres vailets i nenes del poble, per a fer-lo enfadar quan baixava a passejar pel carrer Major, l'empaitaven cantant:
Aquest nano petarell,
vol ser l'amo del castell!
Aquest vici no se l'ha tret mai més de sobre. I això encara avui ho podeu comprovar. Si li aneu darrera cantant allò de:
Aquest nano petarell,
vol ser l'amo del castell!
Ja veureu com reacciona! I és que en Jofre és així, perquè es diu Jofre, no us ho havia dit?
El que passa és que amb les històries dels Gegants, els anys i les centúries se'ns tornen a presentar com actuals. Per això estic segur que ens els dies de Festa Major, i en moltes altres festes, en Jofre serà amic de tots. I encara més, ens representarà a tots els roquerols i roqueroles en les seves excursions i viatges acompanyant els seus pares, l'Emma i l'Odó.
Antoni Maria Pugès.
Bateig del Gegantó Jofre, la Roca del Vallès, Festa Major de 1996.
___________________________________________________
Història de l'Abadessa Emma de Barcelona
Va activar el repoblament de la vall de Sant Joan, però la seva acció va arribar molt més enllà, generalment en punts estratègics, cap al Vallès i el Berguedà. Hi adreçà personal excedent de la vall de Sant Joan, ja saturada, i potser va acarrerar-hi gent que davallava de les comarques de l'alt Pirineu, on s'havia acollit després de la revolta. Emma va anar adquirint, especialment en zones properes al monestir, però també disperses per tot el país, petites o grans propietats amb les quals, afegides a la dotació inicial dels seus pares i a les donacions d'altres pròcers, arribà a tenir a les mans un territori equivalent a un comtat. També la seva sobirania era la pròpia d'un comte: per concessió del seu pare, Guifré, i per confirmació reial, els seus dominis eren exempts de tota interferència dels comtes veïns, germans seus, als quals sabé oposar-se amb contundència. Tanmateix, la seva acció no va limitar-se a un transvasament mecànic de població. Amb la construcció d'esglésies, posava en els nous pobles una presència espiritual i hi establia elements de cohesió. Aconseguí d'un concili la corroboració dels seus drets sobre les parròquies situades dins els seus dominis. En el seu monestir de Sant Joan, va establir-hi un escriptori on es confeccionaven els llibres litúrgics de què proveïa els nous temples. Perquè, darrere de l'àmplia actuació econòmica i política d'Emma, hi hagué sempre un esperit cultivat i fervorós; els documents l'anomenen venerable i religiosíssima.
Morí l'any 942, en una data indeterminada, probablement entre el 8 i el 22 de novembre.
Implicació amb el repoblament
Per això són nombrosos els pobles que tenen el nom d'Emma a la primera pàgina de la seva història.
Aquestes poblacions són consignades a continuació. No hi són incloses aquelles en què el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi són les que van entrar dins l'òrbita del monestir en èpoques posteriors a l'abadiat d'Emma.
* Aiguafreda (Vallès Oriental): Emma va fer-hi construir l'església, aleshores dita de Sant Martí del Congost, i la va fer consagrar el 5 d'agost del 898. [1]
* L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): Emma va fer-hi dedicar l'església a Sant Genís, el 4 de juliol del 932.
* Angostrina (Alta Cerdanya): Emma tenia domini sobre la seva església ja l'any 907, tal com li reconeix el concili d'Agde.
* Centelles (Osona): El nom d'aquesta població entra en la història l'any 898, gràcies a l'acta de consagració de Sant Martí del Congost, document signat per Emma, que féu construir i dedicar aquella església.
* Fullà (Conflent): El concili d'Agde reconeix a Emma el seu domini sobre l'església de Santa Eulàlia.
* La Garriga (Vallès Oriental): Als afores de la població hi ha l'antiga església de Santa Maria del Camí, priorat i hospital de pelegrins, fundat per Emma l'any 921. Hi habità la germana d'Emma, que es deia Quíxol o Xixilona, i encara hi és enterrada.
* Gombrèn (Ripollès): Guifré va fer donació del castell i de l'església de Montgrony al monestir de Sant Joan ja des del moment de la seva fundació (887). Emma va exigir que li'n fos reconeguda la pertinença quan hi havia qui pretenia d'usurpar-la-hi.
* Llaés (Ripollès): La seva església i el seu castell ja l'any 919 estaven sota la protecció d'Emma, que potser va construir-ne l'església, que Ranlo, una altra abadessa de Sant Joan, va reedificar i fer consagrar.
* Planès de Rigard, Toses (Ripollès): Antic poble l'església del qual estava sota el patronatge d'Emma i en una escriptura d'aquesta abadessa entrà en la història.
* La Pobla de Lillet (Berguedà): L'antiga església de Santa Maria era vetllada i protegida per Emma.
* Porqueres (Pla de l'Estany): Els bisbes del concili d'Agde confirmen l'església de Santa Maria com a pertanyent a Emma i al seu monestir. Malgrat de tenir arrels antiquíssimes, té el nom escrit per primer cop en un document relacionat amb Emma.
* La Roca del Vallès (Vallès Oriental): La seva primitiva església havia estat construïda per Emma, que la féu consagrar el 4 de juliol del 932. La mateixa abadessa havia contribuït a la repoblació del terme.
* Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental): Podria ser que Emma hagués contribuït a la seva repoblació.
* Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): Població on el comte Guifré fundà el monestir que va confiar a la seva filla Emma, la qual va repoblar la vall i la va governar sàviament.
* Sant Joan de Montdarn (Berguedà): Possessió del monestir de Sant Joan. Emma va fer-hi construir l'església, consagrada l'11 de desembre del 922.
* Sant Martí de Centelles (Osona): El seu nom entra en la història dins l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost, que l'abadessa Emma va fer construir i dedicar.
* Sant Martí de Surroca (Ripollès): Emma ja inclou aquesta parròquia dins el terme que està sota el seu govern directe.
* Sant Pau de Segúries (Ripollès): Dintre la vall de Sant Joan, Emma en governa i ordena el territori, anomenat Segurilis.
* Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental): Documentació descoberta no fa gaires anys indueix a suposar que el seu territori va ser repoblat i reordenat per Emma.
* Sant Quirze de Besora (Osona): El seu nom entra a la història quan Emma n'aconsegueix el domini i potser en reconstrueix l'església.
* Santa Maria de Besora (Osona): La seva església, donada a Emma el 898, potser va ser reedificada per l'abadessa.
* Seva (Osona): La primera documentació de la seva toponímia es troba en l'acta de dedicació de Sant Martí del Congost. El poble reconeix que el seu origen històric està relacionat amb l'abadessa Emma.
* Sora (Osona): Ja l'any 906 la parròquia i la vall eren encomanades a Emma, que potser en va construir l'església, que certament va refer l'abadessa Ranlo, successora seva.
* Tagamanent (Vallès Oriental): Topònims del seu territori són citats per primer cop en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost, edificada per Emma.
* Vallfogona de Ripollès (Ripollès): Quasi tota la vall pertanyia al monestir de Sant Joan i se sap que el 919 l'església estava sota el patronatge d'Emma, que potser l'havia construïda.
* Vilafranca de Conflent (Conflent): L'església de Sant Esteve, que aquesta població ha assumit, era pertinença d'Emma, com reconeixen els bisbes del concili d'Agde l'any 907.
* Vic. Raval de Santa Eulàlia (Osona): Amb la seva capella dedicada a la màrtir de Mèrida, formava part de les possessions d'Emma, a qui Guifré, el seu pare, havia donat com a dot.
