25è aniversari. Els nostres convidats: SANT JAUME (BCN)

La propera parella de gegants que presentem ens arriba directament de la Ciutat Comtal. A Barcelona hi ha una forta tradició gegantera arrelada de temps ençà, i podem trobar parelles de gegants amb centenars d'anys d'història. 

Enguany ens visitarà en Ferran i na Mercè, les reproduccions actuals dels gegants històrics de l'esglèsia de Sant Jaume Apòstol de Barcelona.

Per a nosaltres és tot un honor poder comptar amb la seva companyia, no tant sols perquè ens visitaran per primer cop, com també per tota la història que hi duen a les seves espatlles.

Ferran i Mercè, sigueu molt benvinguts a la Roca del Vallès!


Una mica d'història...
L’església de Sant Jaume Apòstol era situada originalment a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’ampliació de la plaça en va fer variar la ubicació i es va transportar pedra a pedra fins a l’actual ubicació. Aquesta parròquia, igual com d’altres de la Ciutat, disposava d’una parella de gegants dels quals en tenim constància des de ben antic. Els trobem àmpliament documentats durant el segle XIX en fulls de rengle i cròniques diverses, sobretot referents a la processó de Corpus, on tots els elements d’imatgeria festiva tenien una cita ineludible. Joan Amades va escriure en el seu Costumari Català: “Ara fa un segle, hi havia cinc parelles de Gegants a Barcelona, que amb tota llur majestat presidien la processó del Corpus: els de la Ciutat, els de la parròquia de Santa Maria, els de Sant Jaume i dues parelles de la del Pi”.

A les representacions que trobem dels antics gegants de Sant Jaume, podem identificar el gegant lluint, com molts dels gegants d’aleshores, una porra sobre l’espatlla. També el trobem representat amb un casc coronat amb plomes i amb una espasa lligada a la cintura. En d’altres imatges llueix també escut. Les seves vestimentes són les pròpies d’un noble de temps anteriors. La geganta, en canvi, vestia segons els costums de l’època, tal i com era habitual entre les figures femenines del moment.

Malauradament, a finals del segle XIX, es perd la pista i ja no es pot seguir-los el rastre. Els indicis porten a creure que, simplement, els gegants de Sant Jaume van ser destruïts o abandonats.


Font info: www.gegantssantjaume.cat