Canalla i quitxalla! Que això ja ho tenim aquí!
Aquest cap de setmana tornarem a dansar pels carrers del nostre poble, i ho farem acompanyats d'uns convidats d'excepció: en Chabran i la Llúcia, gegants de l'Arboç!
No us perdeu cap detall, ens veiem diumenge a les 11.30h a la plaça de l'església!
Com sempre, un sincer agraïment a totes les persones i comerços del poble que ens fan costat i amb la seva ajuda fan possible que fem festa!
Una abraçada gegantina!
S'acosta la Festa Major d'hivern, la festa patronal de Sant Sadurní o altrament coneguda i recuperada com Festa de la Col, i amb ella arriba una nova edició de la Història de Gegants, on cada any rebem a la nostra Vila solemnes figures arribades d'arreu, en un acte petit, familiar, però amb la voluntat de poder oferir una jornada de cultura popular de qualitat on puguem gaudir de la companyia i les danses de figures excepcionals. En aquest cas, tindrem l'honor i plaer de rebre i gaudir de la companyia dels gegants de l'Arboç (Baix Penedès).
Us deixem unes pinzellades de la seva llarga història i us n'adonareu que no són uns convidats qualsevol.
L'activitat gegantera a l'Arboç es remunta a temps immemorials, tant és així, que la primera referència de gegants a l'Arboç es troba al 23 de gener de 1770
.jpg)
La geganta no simbolitza cap personatge en concret, mentre que el gegant rep el nom d'un general francès que comandava les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès l'any 1808. Aquest general es va caracteritzar per la seva crueltat cap a la vila de l'Arboç, a la qual va sotmetre a tota mena de vexacions: saqueigs, incendis, violacions, etc. La població de l'Arboç, profundament ressentida amb aquest personatge, va tenir la idea de fer un gegant en senyal d'escarni per fer-lo ballar al seu caprici. L'any 1902 van participar en el concurs de gegants de Barcelona, i al llarg del segle XX també van prendre part en diverses concentracions de gegants arreu de Catalunya.
Aquests gegants estan catalogats com a peces de Patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya. L'any 1995 el Centre de Restauració de Béns Mobles i el constructor Jordi Grau Martí del Taller El Drac Petit de Terrassa van assumir oficialment la seva restauració, essent les primeres peces de cultura popular tractades de la mateixa manera que un retaule ja que el cap del gegant és de fusta policromada de gran valor artístic.
