11a Història de Gegants

Avui us desvetllarem els nostres convidats a la Història de Gegants d'enguany!

Amb un any de retard per causes pandèmiques, el proper 28 de novembre tindrem l'honor de rebre i veure ballar pels carrers i places de la nostra vila als Gegants Petits del Pi! I no vindran sols, perquè els acompanyarà la Mulassa de Barcelona!





Per si encara hi ha algú que no els coneix, us els presentem:

Els gegants petits del Pi

La primera referència dels Gegants petits, xics o gegantons del pi és de l’any 1669, quan per primer cop es descriu la presència dels quatre Gegants del Pi, dos de grans i dos de xics, a la Processó de Corpus de Santa Maria del Pi.

Els Gegants petits al llarg del segle XIX van canviar molt sovint la seva imatge seguint la moda del moment. L’any 1858, el gegant va adoptar una imatge d’oficial hongarès i la geganta, de la protagonista de
La Traviata.

Ja al 1870, els Gegants petits comparteixen destí amb els grans i són desats en caixes, fins que el 1951 es descobreixen i el 1960 es recuperen gràcies a la campanya ciutadana endegada per gent del barri. Foren restaurats per Manel Casserras i Boix de Solsona.

L’any 1985 van ser batejats. Ell rebé el nom d’Oriol en honor a Sant Josep Oriol, patró del Barri del Pi, i ella el d’Eulàlia (tot i que la veu popular ràpidament la rebatejà com a Laia), tot recordant la copatrona de la ciutat de Barcelona, i alhora patrona de Ciutat Vella.

Per tal de preservar els Gegantons originals, l’any 1997 es realitzà una còpia de les figures a càrrec de Manel Casserras i Solé (fill de qui els va restaurar el 1960).

Des de llavors, els Gegants petits originals (que van vestits tal i com van ser reestrenats el 1960) només participen en mostres de gegants centenaris i actes d’especial rellevància per a l’entitat i el barri del Pi.

Els Gegants petits del Pi ballen el mateix Ball dels Gegants del Pi, que es basa en la popular cançó.

Mulassa de Barcelona

La Mulassa del Pi, que és la Mulassa de Barcelona, té la seva primera referència documental l’any 1568. En aquests inicis, la figura era simplement una carcassa, coberta per una tela i amb el cap com a única part de cartró i fusta.

Vinculada al gremi de paraires, que tenien capella a la parròquia del Pi, al s.XVI la Mulassa era semblant a la figura d’una guita i llançava fuets pirotècnics. És per això que durant el s.XVIII es converteix en un dels elements més populars, divertits i esbojarrats del bestiari.

Però les restriccions dels excessos lúdics de 1771 prohibeixen la pirotècnia de la Mulassa i això fa que l’element poc a poc vagi caient en l’oblit, sent així una de les primeres figures del bestiari en desaparèixer.

L’any 1988, dins del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la recuperació de la Mulassa de Barcelona a l’artesà Manel Casserras Boix.

Per la Mercè del 2005 es presenta una rèplica exacta de la figura, realitzada en aquesta ocasió per Manel Casserras i Soler, fill del constructor original. La nova mulassa és la que actualment participa en cercaviles i seguicis protocol·laris.

També gaudeix de música i ball propi. El Ball de la Mulassa, amb un fort toc de gralla i percussió, representa perfectament el caràcter de la figura. Primer balla de manera juganera, però després, bota i corre en una infinitud de moviments que acaben amb uns giravolts ben bojos.

La Mulassa de Barcelona es troba exposada a la Casa dels Entremesos amb la resta del Bestiari Històric de Barcelona. La figura original però, resta guardada a l'església del Pi, com la resta d'entremesos originals.

Sigueu molt benvinguts a la Roca del Vallès!

Ens veiem el dia 28!