La llegenda dels gegants de la Ràpita explica molt bé la història d’aquestes figures i permet entendre el perquè ell és sarraí i ella cristiana.
L’auca diu així:
“Quan els cristians van aconseguir expulsar els sarraïns dels últims territoris moriscs de Catalunya, en Jaume, un bon home, anava a buscar aigua a la Font de Sant Llorenç. De sobte va sentir el plor d’un nadó embolcallat en un turbant que portava un medalló característic dels sarraïns al coll.
En Jaume no va dubtar en agafar en braços al nen i portar-lo a casa seva i va amagar el medalló al Turó de la Pòpia, el punt més alt de la contrada.
Juntament amb la seva muller el van criar com si fos fill seu. L’Ahmet, que així es deia el nen, ajudava als seus pares amb les feines de casa, era ros i tenia la pell bruna.
Malauradament, un dia, en Jaume va morir. Abans, però, va donar al seu fill un pergamí. El misteriós pergamí deia a l’Ahmet que anés al Turó de la Pòpia si volia conèixer els seus veritables orígens.
El noi hi va anar tan aviat com va poder i va trobar sota d’una pedra blanca el medalló que els seus progenitors li havien posat de nadó. Era l’emblema del més valerós cabdill sarraí, i l’Ahmet se´l posà al coll per sempre més.
De sobte, quan baixava del turó, va sentir uns crits i el trot d’un cavall esverat que corria pel camí. L’Ahmet va córrer darrere la bèstia i la va aturar. En veure la donzella que anava al damunt va quedar admirat per la seva bellesa.
Ahmet va acompanyar la Mariona, que així es deia la noia, fins al castell de Penyafort. El seu pare va voler concedí a Ahmet la millor horta de les seves propietats per agrair-li que salvés la seva filla d’un greu accident. Però ell no ho va acceptar ja que el que desitjava era la mà de la donzella.
I així va ser. Es van casar i aquell enllaç entre sarraïns i cristians va fer evident que les bones relacions entre els dos pobles eren possibles”.
Però a la Ràpita no s’han conformat amb uns gegants d’origen tan peculiar i han volgut construir una parella de gegantons rapitencs.
Es diuen Antistius i Ginur i es van estrenar fa ben poc, el 30 de
gener d’enguany en el marc de la Festa Major d’Hivern, en honor a Sant
Raimon de Penyafort. Ell és un romà i ella una jove iberia que
testimonien una època concreta de la història local.Els nous elements festius són fruit d’un projecte que ve de l’any 2007, coincidint amb el 20è aniversari dels gegants i la celebració a la Ràpita de la Trobada de Gegants del Penedès i Garraf. Els nous gegantons han entrat a formar part del divers seguici festamajorenc de la població que actualment compta amb el Ball de Diables, els Gegants Ahmet i Mariona, el Drac “Sanabrot”, el Ball de Panderetes i el Ball de Diables infantil “les Espurnes”.
L’Antistius i la Ginur compten amb danses pròpies sota el nom de “Balls dels Gegantons” coreografiats per Jordi Gutiérrez i composats per Daniel Margalef i Paton Soler.
El bateig dels gegantons va tenir lloc diumenge dia 30 de gener a l’Església de Sant Domènec. Els padrins de bateig van ser els gegants petits de Vilafranca i els testimonis els gegantons de l’Arboç, Moja i Sant Marçal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada