"La Junta de Govern Local de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat les denominacions proposades tant pels veïns i veïnes com per associacions i entitats del municipi.
Durant el procés de participació ciutadana, en el qual hi va participar activament la Colla de Geganters de la Roca, es van recollir de forma majoritària els noms dels carrers de la zona de Les Hortes (sector SPR-4).
Els noms proposats van ser, en primer lloc “Plaça de Marta Mata”, pedagoga catalana impulsora de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, diputada del PSC a les Corts Espanyoles, al Senat i al Parlament de Catalunya i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, que va recollir el 60% de les propostes, i “carrer de l’Abadessa Emma de Barcelona” qui va fer construir i consagrar l’Església de Sant Sadurní amb un 30% de les propostes."
Durant el procés de participació ciutadana, en el qual hi va participar activament la Colla de Geganters de la Roca, es van recollir de forma majoritària els noms dels carrers de la zona de Les Hortes (sector SPR-4).
Els noms proposats van ser, en primer lloc “Plaça de Marta Mata”, pedagoga catalana impulsora de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, diputada del PSC a les Corts Espanyoles, al Senat i al Parlament de Catalunya i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, que va recollir el 60% de les propostes, i “carrer de l’Abadessa Emma de Barcelona” qui va fer construir i consagrar l’Església de Sant Sadurní amb un 30% de les propostes."
(Notícia apareguda a la web municipal www.laroca.cat)
I perquè la nostra proposta?
Història de l'Abadessa Emma de Barcelona
Emma de Barcelona era filla de Guifré el Pilós i de Gunilda d'Empúries , comtes de Barcelona, i devia néixer pels volts de l'any 880. Els comtes, que el 885 fundaren el monestir de Sant Joan de les Abadesses, vora el Ter, perquè fos un dels nuclis propulsors del repoblament de les comarques centrals de Catalunya que, a causa d'una revolta antifranca, esdevinguda una seixantena d'anys abans, havia quedat gairebé deserta, van destinar, a la nova fundació, la seva filla Emma. En els anys de la seva jovenesa, Emma devia ser guiada pel seu pare i per la comunitat canonical que probablement ja habitava al monestir. Després de la mort de Guifré (897), Emma va assumir d'una manera personal i plena el govern del cenobi. El primer document que en dóna fe és del 898. Identificada amb el seu càrrec i dotada d'una visió i una energia excepcionals, va acomplir amb gran eficàcia la missió que el monestir tenia assignada.
Va activar el repoblament de la vall de Sant Joan, però la seva acció va arribar molt més enllà, generalment en punts estratègics, cap al Vallès i el Berguedà. Hi adreçà personal excedent de la vall de Sant Joan, ja saturada, i potser va acarrerar-hi gent que davallava de les comarques de l'alt Pirineu, on s'havia acollit després de la revolta. Emma va anar adquirint, especialment en zones properes al monestir, però també disperses per tot el país, petites o grans propietats amb les quals, afegides a la dotació inicial dels seus pares i a les donacions d'altres pròcers, arribà a tenir a les mans un territori equivalent a un comtat. També la seva sobirania era la pròpia d'un comte: per concessió del seu pare, Guifré, i per confirmació reial, els seus dominis eren exempts de tota interferència dels comtes veïns, germans seus, als quals sabé oposar-se amb contundència. Tanmateix, la seva acció no va limitar-se a un transvasament mecànic de població. Amb la construcció d'esglésies, posava en els nous pobles una presència espiritual i hi establia elements de cohesió. Aconseguí d'un concili la corroboració dels seus drets sobre les parròquies situades dins els seus dominis. En el seu monestir de Sant Joan, va establir-hi un escriptori on es confeccionaven els llibres litúrgics de què proveïa els nous temples. Perquè, darrere de l'àmplia actuació econòmica i política d'Emma, hi hagué sempre un esperit cultivat i fervorós; els documents l'anomenen venerable i religiosíssima.
Morí l'any 942, en una data indeterminada, probablement entre el 8 i el 22 de novembre.
Implicació amb el repoblament
 |
La tomba d'Emma al Monestir de St. Joan de les Abadesses.
|
Hi ha molts llocs que han estat objecte de la directa acció de l'Emma. N'hi ha d'altres, encara, que han arribat esmentats per primer cop gràcies a l'extensa documentació generada per la incansable activitat de l'abadessa. Per això són nombrosos els pobles que tenen el nom d'Emma a la primera pàgina de la seva història.
Entre aquestes poblacions hi ha la Roca del Vallès. No hi són incloses aquelles en què el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi són les que van entrar dins l'òrbita del monestir en èpoques posteriors a l'abadiat d'Emma.
Entre aquestes poblacions hi ha la Roca del Vallès. No hi són incloses aquelles en què el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi són les que van entrar dins l'òrbita del monestir en èpoques posteriors a l'abadiat d'Emma.
* La Roca del Vallès (Vallès Oriental): La seva primitiva església havia estat construïda per Emma, que la féu consagrar el 4 de juliol del 932. La mateixa abadessa havia contribuït a la repoblació del terme.
Ens fa molt contents que l'Ajuntament hagi optat per la proposta que va enviar la Colla de Geganters, ja que es tracta d'un personatge històric del nostre poble i està estretament lligat a l'Església de Sant Sadurní, lloc on té inici (o finalitza, depèn com es miri) el carrer que durà el nom de l'Abadessa Emma de Barcelona. A més per aquest motiu, i com segurament sabreu, la nostra geganta duu el seu nom.
També volem aprofitar per agraïr aquest 30% de vots que va rebre la nostra proposta, sense aquest suport segur que no hagués sigut possible la denominació d'aquest carrer. Moltes gràcies a tots i totes les que ens vau votar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada