dimecres, 28 de desembre del 2011

Reparació i canvis a les figures

Fa uns dies anunciàvem a travès de les xarxes socials en que estem presents (Facebook i Twitter) el transport de les figures grans, l'Odó i l'Emma, al taller del mestre escultor i pare dels nostres gegants Toni Mujal, a Cardona. 


En un principi, la nostra visita a Cardona responia a la necessitat de reparar alguns desperfectes que han anat deteriorant lleument les figures durant els darrers anys. Diguem-ne que ja tocava passar pel taller de "xapa i pintura" després d'uns quants anys sense fer-ho.


Però una descoberta recent sobre la història de les nostres figures ens ha fet canviar la planificació inicial de la remodelació de les figures. Des de fa aproximadament un any, uns quants membres de la Colla, curiosos i amb ganes de saber més sobre la cultura roquerola, estan fent un treball de recerca sobre els elements del folklore roquerol, per inventariar tot el patrimoni folklòric al llarg del temps i recopilar les seves històries. I d'aquí ve aquesta informació que us donem a continuació i que ens ha deixat esparvarats i bocabadats a tots els membres de la Colla.


I és que resulta que l'Odó no va ser un guerrer gran, fort i valent com ens explica la llegenda. Com tampoc tenia un aspecte semblant al de Jaume I el Conqueridor, com volien fer-nos creure els seus creadors. Sinò tot el contrari. Resulta que va ser un home humil, treballador, pagès, que cuidava les terres fèrtils de l'amo del castell de la Roca.


Aquesta descoberta en fa recapacitar sobre la recent posada a punt de les figures, i estem pensant en, ja que tenim els gegants al taller, aprofitar l'avinentesa per donar-los l'aspecte que realment haurien de tenir: Ell, el d'un pagès de remença, com els que havien habitat el nostre municipi durant l'època medieval.

Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés. A la Roca en tenim un de molt popular, en Joan de Canyamàs, famós per haver fet un intent d'assassinar el Rei Ferran el Catòlic, el 7 de desembre de 1942, a la plaça del Rei de Barcelona. Llavors ens fem una pregunta: possiblement el nostre gegant fós en Joan de Canyamàs?

A més de la remença, aquests pagesos estaven obligats a pagar censos, parts de collites i moltes altres càrregues i serveis personals. També estaven sotmesos al poder jurisdiccional del senyor del castell, com a residents dins del seu terme, i havien d'ocupar-se també de les seves obligacions amb l'Església.

En aquest punt entraria la nostra geganta, l'Abadessa Emma de Barcelona, a la història del nostre gegant pagès, l'Odó (o Joan de Canyamàs). I quina relació tindrien aquests dos personatges? Seria possible que tinguéssin trobades romàntiques d'amagatotis en algun racó de les terres del senyor feudal? Recordem que l'Abadessa Emma de Barcelona va ser qui va manar la construcció de la primitiva esglèsia de Sant Sadurní i la feu consagrar el 4 de juliol de l'any 932. Durant aquestes visites a la Roca feia per veure's amb l'Odó?

Sigui com sigui, la relació d'aquests dos personatges és innegable, i ara per ara, cobra més força que mai que el nostre estimat guerrer és en realitat un pobre pagès que vivia de treballar el camp sota el domini del veritable senyor feudal que habitava el nostre majestuós castell, i que va enamorar l'Abadessa durant aguna de les seves visites al poble per controlar l'estat de les obres de la construcció de l'esglèsia de Sant Sadurní.

Des del nostre bloc volem felicitar a aquest grup de persones de la Colla que han fet possible aquesta troballa, amb moltes hores de recerca i dedicació, i els animem a continuar treballant per recuperar la història del nostre poble i fer-ne difusió perquè tothom ho pugui gaudir com ho fem nosaltres.

I ara us posem la pilota sobre la vostra teulada. Amics i amigues, veïns i veïnes del poble, companys i companyes, vailets i grans... Què opineu sobre el canvi de fesonomia dels nostres gegants? Nosaltres ja ens hem decidit, però ens agradaria saber la vostra opinió.

Aquest 2012 serà un any molt interessant. Amb una sorpresa que no deixarà a ningú indiferent. Mireu bé la fotografia que hi ha en aquesta entrada al bloc, perquè serà la darrera ocasió en que veureu els nostres gegants com els coneixeu. Entre d'altres coses, el casc alat donarà pas a la barretina...

Que tingueu un 2012 ple de sorpreses gegantines!!!

5 comentaris:

  1. Doncs jo ho trobo molt malament.

    Els gegants son com son i si algú els va fer algún dia d'alguna manera va ser per alguna cosa en especial.

    Penso que els gegants no s'haurien de modificar gaire. És una falta de respecte per totes les persones que han tingut algún lligam amb la colla gegantera.

    Si voleu un gegant amb barretina feu-ne un de nou. No modifiqueu la història d'una colla i d'un poble.

    Dit això, espero que l'article sigui una innocentada i que els gegants mantinguin l'aparença original.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Bon dia,

    si us plau, preguem que signeu els vostres comentaris per tal de poder-vos respondre correctament i saber amb qui estem dialogant.

    Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    Salut!

    ResponElimina
  3. Espero i desitjo que sigui una innocentada! Però be com a la Roca s'han fet moltes bestieses ja no m'estranyeria ....

    salutacions

    ResponElimina
  4. Amics i amigues, no desespereu! Aquí teniu la resposta:

    http://gegantsdelarocadelvalles.blogspot.com/2011/12/lodo-pages-vols-dir.html

    Gràcies pels vostres comentaris! Això si, us agrairiem que la propera vegada poseu el vostre nom.

    Una abraçada gegantina!

    ResponElimina