Història de la Roca del Vallès
| La Roca del Vallès ha estat un municipi de gran importància en la història i defensa de Catalunya, per la seva situació estratègica entre la plana –amb el riu Mogent i el Camí Ral- i la muntanya – serralada Litoral. La presència humana al municipi data de temps immemorials, com testimonien les restes arqueològiques que s’han conservat. El terme presenta una important concentració de tombes i construccions megalítiques, com els dòlmens de Can Planas i de Céllecs, la Pedra de les Creus, la Pedra Foradada, la Galeria coberta de Can Gol i el Cròmlec de Pinsrosés. Destaquen les pintures de la Pedra de les Orenetes, descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945 i declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998. De formes abstractes, pertanyen a l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, i daten entre el 2200 i el 1800 a.C., dins el període del Calcolític. Al terme de la Roca es troba el poblat íber de Céllecs, un dels jaciments més importants del Vallès. També destaquen el Turó de Castellans, el Turó Gros –o de Can Santpere-, el Turó de l’Arbocera i el de Can Joan Capella. En època romana els habitants abandonen la serralada i s’instal.len a la plana. D’aquest període destaquen les vil.les, les restes ceràmiques i els fragments de vies romanes. L’època medieval s’inicia amb la lluita contra la presència musulmana, que l’any 985 va ocupar Barcelona, cremant boscos, enderrocant castells i torres de defensa del Vallès. Els límits geogràfics a l’època medieval són difícils de concretar, però és indiscutible que ha estat un dels termes més grans i poderosos de Catalunya, ja que també comprenia Vilanova, Santa Agnès de Malanyanes, Òrrius, Llerona i Granollers. Llerona deixa de pertànyer a la Roca a finals del segle XIV, quan esdevé carrer de Barcelona. La separació de Granollers va tenir lloc poc després, el 1418, any en el qual els seus habitants compren la llibertat al rei. Vilanova de la Roca es segrega definitivament el 1983, i passa a ser Vilanova del Vallès, nom que ja havia adoptat en el breu període d’independència que va tenir lloc durant el trienni republicà, del 1936 al 1939. Amb el feudalisme, el castell i la parròquia passen a ser claus en l’engranatge social. La història del terme de la Roca està estretament vinculada a la del seu castell. Situat on s’ubica l’estació Praetorium de la via romana, que unia Granollers (Sempronia) i Mataró (Iluro), en tenim constància des del segle X. El primer propietari va ser Arnau Mir, a qui li fou encomanat pel comte de Barcelona. Posteriorment el castell va ser donat, amb altres béns i territoris, a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, primer senyor de Montcada. A la seva mort passà als seus fills Renard Guillem i Bernat de Sarroca, a partir del 1040. Per matrimoni de Sansa, senyora de la Roca, amb Guillem de Bell-lloc, la senyoria del castell pervingué als seus descendents, els Bell-lloc, fins la segona meitat del segle XIII, moment en el qual va passar a ser possessió de Berenguer de SantLleïr i posteriorment de Ramon de Cabrera, que el va vendre el 1287 al notari reial Pere Marquès. La jurisdicció del castell i del terme de la Roca pertanyia al rei, però durant determinats períodes del segle XIV el rei s’alienà al senyor de la Roca, després que hagués estat redimida pels vassalls diverses vegades. El 1405 va ser adquirit per Ramon de Torrelles i fou centre de la baronia de la Roca a partir del 1468. Aquest any el títol de baró de la Roca va ser concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. Durant la guerra contra Joan II, va ser assetjat i expugnat per les forces de la Generalitat. A principis del segle XVIII passà dels Torrelles als Sentmenat. Pere de Torrelles-Sentmenat, cavaller de Sant Joan i governador de Catalunya, fou l’últim de la família que va posseir el castell. Seguidament va passar a ser propietat de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, fins la desamortització, a partir de la qual passà a ser propietat de la família Alomar, fins que Antoni Rivière el va comprar en estat ruïnós i el va restaurar l’any 1952. La Parròquia de Sant Sadurní aplega al seu entorn el nucli de la Roca. Va ser consagrada l’any 932 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses, filla de Guifré el Pilós, que va repoblar el territori amb gent de la vall de Sant Joan. Reformada i ampliada a mitjans del segle XVI, destaca el valuós retaule barroc de l’altar major, datat el 1620, obra de l'escultor Antoni Comes - una de les figures més importants del barroc català- que col.laborà en els retaules del Roser de la Catedral de Barcelona i de la Parròquia de Sarrià. La Roca, Santa Agnès i Valldoriolf van ser carrers de Barcelona des del 1385. D’aquesta manera, la ciutat oferia un sistema de protecció jurídica, política i militar davant les arbitrarietats i violències feudals, i a canvi rebia la contraprestació econòmica i la participació en la seva defensa. Històricament, l’economia s’ha caracteritzat per la seva base agrícola. Durant el segle XIX les extensions de blat i cereals continuaven sent predominants, encara que s’inicià un augment de la vinya, a causa de la seva fàcil comercialització. La plaga de la fil.loxera a França va fer créixer de forma espectacular la producció de les nostres contrades, però a partir de 1885 va patir una forta davallada per la proliferació de la plaga al nostre país. A partir del segle XX l’agricultura de la comarca experimenta un gran canvi, a causa de les exigències del mercat barceloní. Actualment es troba en regressió, amb el conreu de cereals, farratge, llegums, arbres fruiters, vinya, mongetes, patates i hortalisses. El sector ramader també hi està representat, amb granges de bestiar boví, porcí i aviram. A partir del 1960 s’inicia la industrialització del municipi, localitzada especialment al poligon de Can Font de la Parera, Valldoriolf i a prop del riu Mogent. Destaquen en textil, plàstics, joguines, auxiliars de la construcció, manipulats del metall i alimentàries. Dins el sector de serveis, destaca la transformació i la distribució d’energia elèctrica i la planta de tractament i distribució de les aigües procedents del riu Ter, inaugurada el 1964. Va ser per aquestes dates quan la població va duplicar el nombre d’habitants, passant de 2392 el 1950 a 5709 el 1981. A 1 de gener de 2009 el nombre de veïns era de 10215, distribuïts en els tres nuclis principals: més de la meitat a la Roca centre i la resta entre la Torreta i Santa Agnès. Dins del terme s’ubica la presó de Quatre Camins, que va entrar en funcionament a partir de 1989. Més recent, cal destacar el complex comercial La Roca Village, un dels centres outlet més extensos del sud europeu. A principis de 2009, Universitas Telefónica va iniciar la seva activitat en el campus definitiu de la Roca del Vallès, al parc de Bell-lloch, al mateix sector on hi havia hagut un centre escolar. Actualment, la Roca del Vallès ha superat els 10.000 habitants, dividits en diferents nuclis urbans. El terme municipal inclou el poble de la Roca, la Torreta, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, el castell de Bell-lloch, les antigues quadres de Valldoriolf, Vilalba i Sant Lleir, i el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb el santuari de Santa Maria de Malanyanes. Aquesta peculiaritat l’enriqueix i el configura com a un “poble de pobles”. En aquest sentit, i per respectar les característiques socials i històriques de cada nucli, existeixen les delegacions de Santa Agnès de Malanyanes i de la Torreta, dins el context de descentralització administrativa i d’apropament a les necessitats dels veïns. Font: www.laroca.cat Com arribar?
|
