L'Abadessa Emma de Barcelona

L'Ajuntament de la Roca ha obert un procés participatiu per escollir els noms dels nous carrers que s'han fet al poble. En els noms proposats per l'Ajuntament s'hi poden afegir propostes realitzades a partir de veïns i veïnes i d'entitats del municipi.

És per això que des de la Colla de Geganters de la Roca volem col·laborar i participar en el procés, proposant un nom: L'Abadessa Emma de Barcelona.

I us preguntareu, perquè l'Emma? Qui era? Què va fer pel poble?

Per respondre a totes aquestes preguntes us hem fet un petit resum del que va significar el personatge de l'Emma de Barcelona per la Roca del Vallès i per tota la comarca. Trobareu la seva història complerta a l'apartat "Històries i llegendes" d'aquest mateix bloc.

A més, creiem que és molt adequat donar-li aquest nom a un dels carrers del Pla de les Hortes, per la seva proximitat al casc antic i a la seva Església, precisament construïda i consagrada per l'Abadessa Emma de Barcelona.

Des d'aquestes línies, volem demanar-vos el suport per aquesta proposta. Tenim motius suficients, documentats, per creure que és una molt bona opció, possiblement la millor. Per participar tant sols heu d'enviar un correu electrònic a participacio_ciutadana@laroca.cat indicant la proposta de posar el nom d'Abadessa Emma de Barcelona en el plànol del Pla de les Hortes.

Trobareu més informació del procés, els plànols dels carrers i els noms proposats per l'Ajuntament a la web municipal.

Moltes gràcies pel vostre suport!!!!!

 

Història de l'Abadessa Emma de Barcelona

La geganta de la Roca, Emma.

Emma de Barcelona era filla de Guifré el Pilós i de Gunilda d'Empúries , comtes de Barcelona, i devia néixer pels volts de l'any 880. Els comtes, que el 885 fundaren el monestir de Sant Joan de les Abadesses, vora el Ter, perquè fos un dels nuclis propulsors del repoblament de les comarques centrals de Catalunya que, a causa d'una revolta antifranca, esdevinguda una seixantena d'anys abans, havia quedat gairebé deserta, van destinar, a la nova fundació, la seva filla Emma. En els anys de la seva jovenesa, Emma devia ser guiada pel seu pare i per la comunitat canonical que probablement ja habitava al monestir. Després de la mort de Guifré (897), Emma va assumir d'una manera personal i plena el govern del cenobi. El primer document que en dóna fe és del 898. Identificada amb el seu càrrec i dotada d'una visió i una energia excepcionals, va acomplir amb gran eficàcia la missió que el monestir tenia assignada.

Va activar el repoblament de la vall de Sant Joan, però la seva acció va arribar molt més enllà, generalment en punts estratègics, cap al Vallès i el Berguedà. Hi adreçà personal excedent de la vall de Sant Joan, ja saturada, i potser va acarrerar-hi gent que davallava de les comarques de l'alt Pirineu, on s'havia acollit després de la revolta. 

Tanmateix, la seva acció no va limitar-se a un transvasament mecànic de població. Amb la construcció d'esglésies, posava en els nous pobles una presència espiritual i hi establia elements de cohesió. Aconseguí d'un concili la corroboració dels seus drets sobre les parròquies situades dins els seus dominis.

Morí l'any 942, en una data indeterminada, probablement entre el 8 i el 22 de novembre.

Implicació amb el repoblament

La tomba d'Emma al Monestir
de Sant Joan de les Abadesses.

Hi ha molts llocs que han estat objecte de la directa acció de l'Emma. N'hi ha d'altres, encara, que han arribat esmentats per primer cop gràcies a l'extensa documentació generada per la incansable activitat de l'abadessa. Per això són nombrosos els pobles que tenen el nom d'Emma a la primera pàgina de la seva història.

Aquestes poblacions són consignades a continuació. No hi són incloses aquelles en què el monestir de Sant Joan o l'abadessa tenien possessions privades o no consta que hagin estat escripturades per primera vegada per Emma. Tampoc no hi són les que van entrar dins l'òrbita del monestir en èpoques posteriors a l'abadiat d'Emma.


* Aiguafreda (Vallès Oriental): Emma va fer-hi construir l'església, aleshores dita de Sant Martí del Congost, i la va fer consagrar el 5 d'agost del 898. [1]
* L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental): Emma va fer-hi dedicar l'església a Sant Genís, el 4 de juliol del 932.
* La Garriga (Vallès Oriental): Als afores de la població hi ha l'antiga església de Santa Maria del Camí, priorat i hospital de pelegrins, fundat per Emma l'any 921. Hi habità la germana d'Emma, que es deia Quíxol o Xixilona, i encara hi és enterrada.

* La Roca del Vallès (Vallès Oriental): La seva primitiva església havia estat construïda per Emma, que la féu consagrar el 4 de juliol del 932. La mateixa abadessa havia contribuït a la repoblació del terme.


* Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental): Podria ser que Emma hagués contribuït a la seva repoblació.
* Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental): Documentació descoberta no fa gaires anys indueix a suposar que el seu territori va ser repoblat i reordenat per Emma.
* Tagamanent (Vallès Oriental): Topònims del seu territori són citats per primer cop en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost, edificada per Emma.